CONSENS IMPOSSIBLE. ACCIÓ IMPRESCINDIBLE. 30 ANYS D’ ESPERA PER UN BORN SENSE COTXES per Sergi Servera

C

rec que va ser en un d’aquells espais de ciutadania que vam fer durant la legislatura 2015-2019. O potser en una xerrada sobre mobilitat al Cercle Artístic, cap a finals de 2022. Ja no ho recordo. Però sí que recordo el tema: es tornava a parlar de fer de la plaça del Born un espai sense cotxes i per als vianants.

Aquest és un tema que, per la seva complexitat, genera debat i opinions diverses entre la ciutadania.

De sobte, una intervenció del públic ho va deixar tot clar. I va fer evident que el consens mai seria total: “Jo estic d'acord en peatonalitzar el Born, però primer hauríem de fer un aparcament de 4 plantes i llevar l'escola del Born. Ja fa anys que es va dir de traslladar-la per ampliar l'Ajuntament. I  ara seria un espai ideal per a un aparcament.”

El debat etern

És a dir, gairebé trenta anys després que tots els partits polítics, elecció rere elecció, incloguin la peatonalització del Born als seus programes, el debat seguia al mateix punt que als anys 90. Hi ha qui no veu malament tenir una plaça sense cotxes... si tenim tots els cotxes guardats al costat. Però no és això. El model no pot ser aquest. El que cal fer és evitar l'accés del tràfic rodat a les zones del centre i per aço crear un aparcament al mig del poble es condemna a una ciutat a viure patint per sempre la contaminació, embussos i molèsties de centenars de vehicles entrant i sortint del cor de la nostra ciutat, 24 hores al dia a l'estiu. I és clar, aquesta solució no la contempla l'esquerra ni bona part de la dreta civilitzada. El futur no és aquest. Ni aquí ni a cap lloc.  Perquè no cal oblidar que per aparcar tots els vehicles que ens visiten, i els que tenim nosaltres empadronats, no ens calen ni un aparcament subterrani ni quatre. Per taent la alternativa mai pot ser aquesta. Al PMUS, en aprovació inicial, un document signat i fet per tècnics especialistes, i basat en dades, es deixa ben clar.  I és evident que tothom pot dir la seva, però haurem d'escoltar més atentament als que ens saben.  ¿Com és que encara no s'ha trobat un tècnic en mobilitat que defensi a cap entrevista pública que la solució de futur passa per construir aparcaments als centres històrics, quan més millors, i així solucionar els problemes de la falta de aparcament a les ciutats.  Esper amb interès un estudi sobre el tema que ens argumenti els beneficis per als ciutadans, i el medi ambient de una cosa així. 

Els cotxes, ni els busos ni cap vehicle haurien d’entrar al nucli antic de Ciutadella. La ciutat no dona per a més. Tots els models europeus de mobilitat aposten per restringir els centres. Sí als aparcaments per a residents. Sí als accessos per a veïns, persones amb mobilitat reduïda, serveis puntuals o emergències. Però poca cosa més.

Una decisió valenta

Després de 30 anys, un equip de govern ha fet una passa endavant. Ha retirat l’aparcament de la plaça del Born. Ha posat fi al caos circulatori de cada estiu. I no, no s’han resolt tots els altres problemes de mobilitat. Que ja hi eren, i per tant encara hi són. Però s’ha fet la primera passa. Una passa imprescindible per mirar endavant. Per avançar, cal caminar. Per tant aplaudim el gest i la feina feta per aconseguir de moment treure els cotxes de la plaça des Born. 

L’altra opció era seguir escrivint-ho als programes electorals cada quatre anys i no fer res. I això no és governar. Això és ocupar una cadira, deixar passar la legislatura i no moure res, per intentar seguir quatre anys més.  Però Ciutadella ja té moltes coses pendents, per seguir sense obrir melons de temes importants. Crearan molesties, sí, entrebancs, segur, però el futur, gràcies a aquestes accions acabarà sent millor.  

No fer res no és una opció

És clar que es podia haver fet d’una altra manera. Estic segur que si en Llorenç Ferrer, na Maria Jesús Bagur o en Pepe Capellà haguessin pogut anar a dormir un dia i despertar-se amb el Born ja reformat, amb la plaça nova, els aparcaments regulats i l’accés restringit, haurien estat molt més feliços. S’haurien estalviat mals de cap.

I cal dir-ho també als qui protesten —i és legítim protestar, sempre que sigui per vies democràtiques— que els polítics no tenen com a objectiu complicar la vida a ningú. Tot el contrari. Però la política no pot agradar a tothom. I molt menys a curt termini.

Fer és millor que prometre

A mi, el Born sense cotxes m’agrada. També crec que s’haurien pogut fer moltes coses millor i abans. No es van fer. No els culpo. Els que hem estat regidors sabem perfectament que una cosa és el que volem fer, una altra el que sabem que cal fer, i una altra molt diferent el que podem fer. Fer-ho tot de cop, a una administració local, és impossible. Governi l’esquerra o la dreta, tant és. No és una qüestió de partits.

Això ho saben na Juana Maria Pons Torres, en Llorenç Ferrer, i la resta. Tornam al punt de sempre: o no fer res per no complicar-nos, o entendre que fer política és transformar, no sobreviure. Millorar la ciutat. En aquest cas, Ciutadella.

El 2027 no ha de ser un punt final

El 2027 haurem de valorar què s’ha fet. I què s’ha deixat de fer. Però donem temps. No fem demagògia parlant de consens o de posar-se d’acord amb tothom. Governar és prendre decisions. I les decisions, per definició, no poden agradar a tothom.

Ara toca mirar endavant. Posar-se a treballar en la remodelació física de la plaça. Comunicar-la amb el port mitjançant un ascensor. Regular l’estacionament. Fer que només accedeixin al centre els vehicles empadronats a Ciutadella. I començar a dibuixar una mobilitat del segle XXI.

No és el final: és la primera pedra

Aquesta decisió no és un punt final. És la primera pedra d’un projecte molt més ampli de mobilitat futura per a Ciutadella. Ara s’ha de començar a esbossar. Cal valentia. Cal tenir un full de ruta. Cal una visió a llarg termini. I està clar: només la tindrà l’esquerra. O no serà. Avançar o quedar-se igual.

Un debat que encara és viu

La distància entre la Perimetral i el centre és de 500 metres. Uns 10 minuts caminant tranquil·lament. No hi ha costes. No hi ha cap distància que faci imprescindible, per a la majoria de persones, haver d’entrar-hi amb vehicle. Una altra cosa és que cal millorar els accessos. Fer carrers amables, voreres amples. Això és evident.

Per cert, la ubicació a la Perimetral va ser la que tots els partits polítics van consensuar en el seu dia. Tots menys un. Gent per Ciutadella sempre va defensar una opció diferent: portar l’estació a dalt la Quintana. Més econòmica. Més turística. I a més, permetia integrar un barri històricament marginat i massa allunyat del centre.

La gran aposta havia de ser exigir a Ports IB un ascensor a la seva vorera, just a l’altura de l’antiga terminal portuària. I que l’ajuntament assumís el cost d’un altre ascensor al Born, aprofitant les Coves de Baixamar, per accedir-hi en superfície. No se’ns va fer cas. Personalment, continuo pensant que era —i és— la millor opció.

Per una política que transforma

Jo confio en qui és capaç de fer coses i d’assumir riscos. No en qui només busca rèdit de posar pals a les rodes i fer discursos populistes per guanyar aplaudiments fàcils.

Enhorabona a PSOE i PSM per ser coherents amb el programa electoral i amb la idea de mobilitat que vam treballar plegats durant tants anys. Llàstima que no vam ser capaços de fer-ho abans.

Ara toca seguir. Sense por, sense populismes. I amb la mirada posada en el futur de Ciutadella.

* És un article d'opinió de Sergi Servera. 

GENT X CIUTADELLA: FA 10 ANYS LA POLÍTICA VA ESDEVENIR ESPERANÇA per Sergio Servera

Aferrada de cartells de l'agrupació d'electors Gent x Ciutadella a les eleccions de 2015.

F a deu anys ja que, entre l’onada del 15M i l’efervescència de Podemos, va néixer a Ciutadella un experiment valent, una proposta insòlita en la política local: Gent per Ciutadella. Una agrupació d’electors que no volia ser un partit, que volia defugir de les estructures tradicionals, de la jerarquia orgànica per poder donar, sobretot, la veu a la gent, en els assumptes locals. Perquè tots teníem una idea potent al cap: que la política havia de tornar a ser per a millorar, de veritat, la vida de la comunitat. De les persones.

Vam voler obrir l’Ajuntament. Obrir-lo físicament i simbòlicament. Era el moment d’acabar amb les portes tancades, les sales de juntes monopolitzades pels de sempre, les decisions preses en reservats on mai no hi entrava la llum. Vam voler, en definitiva, canviar-ho tot. Amb honestedat. Amb convicció. Vist des d’avui potser ens va sobrar il·lusió i moltes vegades ens va faltar experiència per saber jugar les cartes que teníem.

Una aposta radical i necessària
Però l’aposta que vam fer en aquell primer moment era radical en el millor sentit de la paraula. Assemblees obertes. Debats públics. Transparència. Decisions col·lectives. El govern de la plaça, no el dels despatxos. I per un instant, va semblar que era possible. Durant dues legislatures, i principalment a la primera, on vam ser decisius per formar govern municipal, Gent per Ciutadella va ser una veu a tenir en compte entre les velles harmonies. Tres regidors que, sense haver passat mai per les escoles de poder, van fer política com cal: des del compromís i la responsabilitat.

Ens vam equivocar, segurament sí. Però des de la distància no tinc cap dubte que vam sumar més encerts que errors. Així i tot, és evident que davant una proposta de màxims com la que presentàvem nosaltres, durant la presència institucional de Gent x Ciutadella algunes veus es van anar apagant, en veure que potser les esperances acabaven massa vegades diluïdes davant la mateixa burocràcia i l’estructura del sistema. A Ciutadella sempre absolutament reticent a qualsevol canvi. El dilema que vam fer front de sempre: oposar-se amb puresa o governar amb contradiccions. Ser el mirall incòmode o formar part del mobiliari. No vam tenir totes les respostes. Però vam fer preguntes que encara avui molesten.

Un llegat que encara ressona
No vam fer una revolució, però vam sacsejar consciències. Vam obrir finestres. Vam demostrar que es podia fer política sense deutes amb ningú, només amb la gent. Vam posar damunt la taula propostes valentes, des del debat entorn a Sant Joan i la dona, avui malauradament més apagat que mai, a altres més pragmàtics com la ubicació de l’estació d’autobusos a Dalt sa Quintana, que pensava Ciutadella no només com a ciutat, sinó com a comunitat. Com a lloc on tothom hi té un lloc.

I, sobretot, vam establir un precedent. El nivell de transparència municipal assolit entre 2015 i 2023 no ha tornat a ser igualat. L’Ajuntament obert, accessible, clar, comprensible. Sense opacitats. Sense misteris. I no és casualitat. És fruit d’una manera d’entendre el servei públic. Una manera que avui, tristament, ja no hi és. Són només tres exemples puntuals, però en vuit anys de govern la influència del pas de Gent x Ciutadella en la ciutat d’avui és més que evident.

Per això avui, una dècada després, convé fer memòria. No per nostàlgia. Sinó per justícia. Per recordar que el que va passar va ser real. Que la política pot ser una altra cosa. Que ho va ser.

Ara potser hi ha qui pensa que Ciutadella Endavant és hereva d’aquella embranzida inicial. Potser sí. Potser no. Jo ho tenc clar. Molts de companys que vam començar en la idea inicial ja no hi són. Crec que alguns altres sí. Però la cosa certa és que les assemblees obertes i públiques ja no hi són. La reivindicació feminista a les festes de Sant Joan s’ha esmicolat. El debat ciutadà, el que trepitja carrer, ha desaparegut. Per molts dels que vam començar: No era això, i ho sabem. Amb tot, no és aquesta cap retret cap a persones, sinó tan sols una constància que en el fons l’agrupació d’electors que va voler ser i va ser Gent x Ciutadella avui no té hereu.

Tal vegada la responsabilitat fou nostra, per no saber passar el relleu com calia. Per no consolidar estructures. Per pensar que la il·lusió bastava.

Però més enllà de totes aquestes reflexions, aprofitant que ja fa una dècada que va començar tot, que com a mínim serveixi aquest escrit per agrair a qui va ser-hi. A qui va creure. A qui va somiar. A qui va apostar per una idea quan no era fàcil fer-ho. De noms em venen a la memòria molts: al marge dels que van ser regidors, com Georgina, Nati, Sebastià. Són persones que van dedicar-hi molt de temps de la seva vida, altruistament i sense tenir cap tipus de càrrec. Ho van fer, simplement de cor, perquè hi van creure. Gràcies a Santi, Antonio, Pilar, África, Fernando, Aram, David, Julio, Pedro, Elvira, José Luis, etc. i les hores i hores que vam passar al Tramuntana ideant un projecte polític quan ni tan sols teníem local encara.

Com deia Pepe Mujica: “Vam voler canviar el món, i potser no vam aconseguir canviar un carall. Però almenys li vam donar un sentit a la nostra presència.”

I això, amics i amigues, no és poca cosa.
I sí, mai és massa tard per tornar a començar, que deia la cançó. Avui ho podríem tornar a fer?

— Sergio Servera, periodista
Ciutadella, maig de 2025

ENS CALEN APARCAMENTS SUBTERRANIS?

Fa unes setmanes, Ciutadella ha recuperat un debat artificial i de poc recorregut: la possibilitat de fer un aparcament subterrani a la Plaça des Born. Aquesta idea ha tornat a sortir a la llum arran d’una proposta privada impulsada per quatre empresaris, i l’Ajuntament ha respost que s’avaluarà. És una reacció natural, és clar. La institució ha de mostrar escolta activa, tot i que només sigui per fer entendre als "interessats" i als ciutadans per què aquesta proposta és totalment inviable i desencertada.

En aquest article, exposaré de forma breu les raons per les quals considero que un aparcament subterrani a la Plaça des Born és un plantejament equivocat. I ho faig convençut que el nostre municipi hauria de buscar altres solucions més adequades, tant pel cost de la infraestructura com per la dificultat d’execució i la concepció mateixa de la mobilitat que Ciutadella hauria de tenir. Al capdavall, existeixen opcions molt més ràpides, econòmiques i sostenibles per millorar l’estacionament.

No és una qüestió de places, és una qüestió de gestió

Els anys en què vaig ser regidor de mobilitat em van permetre treballar colze a colze amb Doymo, l’empresa encarregada de redactar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), que avui està aprovat inicialment. En l’estudi preliminar ja va quedar clar el dèficit estructural d’estacionaments al municipi: ens falten, en teoria, 3.500 places d’aparcament segons el cens, i aquesta xifra probablement es queda curta. Moltes cotxeres del centre s’utilitzen com a espais addicionals de les llars, en lloc de destinar-se als vehicles.

Però centrem-nos en l’objectiu: rebutjar la idea d’un aparcament subterrani al centre. Els motius principals són:

1. Impacte sobre el trànsit: Suposant que fos viable fer dues o tres plantes d’aparcament sota el Born, es podrien habilitar unes 700 places. Això generaria un trànsit continu d’entrada i sortida al centre de la ciutat, en un indret sense accessos directes a les rondes. En altres paraules, ens trobaríem amb el mateix embús actual, però després d’haver fet una obra milionària. Seria, en el millor dels casos, un aparcament de rotació amb un clar objectiu recaptatori, de manera que els residents tindrien les mateixes dificultats que ara per trobar una plaça.

2. Filosofia del PMUS: El PMUS, en la seva aprovació inicial, no es basa tant en la creació de noves places d’aparcament al nucli urbà, sinó en gestionar millor les existents per reservar-les als residents. Els esforços del pla es centren en crear aparcaments perifèrics, ampliant-ne la capacitat tant de manera extensiva com intensiva amb solucions modulars, més econòmiques. El PMUS vol evitar el trànsit indiscriminat al nucli urbà, dirigint els vehicles cap a les rondes per reduir el trànsit intern.

3. Impacte arqueològic: A ningú se li escapa que aixecar el Born per fer-hi un aparcament subterrani implicaria interrupcions constants per les troballes arqueològiques. L’obra, en el millor dels casos, duraria entre un i dos anys. Realment, Ciutadella pot permetre’s tenir la seva plaça emblemàtica en obres durant tant de temps, i menys per a una actuació que no resoldria els problemes de mobilitat?

4. Llarg procés i viabilitat econòmica: Una obra així requeriria una tramitació lenta i complexa per poder licitar-la, i només podria dur-se a terme com a iniciativa pública o a través d’una concessió privada de llarga durada (30 o 40 anys). Però qui s’atreviria a invertir-hi, si els marges econòmics serien escassos, i el model de mobilitat actual pretén evitar, tant com sigui possible, l’entrada de vehicles als centres urbans?

Epíleg: si un aparcament subterrani a Ciutadella tingués sentit...

El nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), 'en construcció' (sic) des de fa més de 10 anys, contempla la possibilitat d'aparcaments subterranis, tot i que no hi aprofundeix. El PMUS en canvi no els considera adequats per a una ciutat com Ciutadella. Amb tot, si hi hagués a Ciutadella una ubicació on aquesta infraestructura pot tenir sentit, es sota l'actual aparcament de Ports IB, a l'antiga terminal de viatgers. Allà hi cabrien dos o tres nivells, amb una entrada pel cami de Sa Farola amb passatge Iamona i una sortida també a peu, per als vianants i usuaris, a nivell del port. Això facilitaria en molt la mobilitat. 

La comunicació i l'accessibilitat del barri de Dalt Sa Quintana amb el nucli antic és una tasca pendent i de justícia des de fa molts anys. La proposta plantejada ho solucionaria en bona part, i, amb la connexió des del port fins a la plaça des Born, donaria peu a una ciutat amb una mobilitat totalment millorada: una ciutat per a les persones, més amable i pensada per als ciutadans.

Potser l’exalcaldessa, Juana Maria Pons Torres, que tot i no ser ja la màxima autoritat municipal resulta que encara ostenta la cadira del Consell d’ Administració de Ports IB, podria obrir-nos el camí per explorar aquesta idea. No?

AUGE I CAIGUDA DE LA TRANSPARÈNCIA

Una opinió de Sergi Servera

Avui, sens dubte, podem dir que allò que va succeir fa uns anys entorn a la exigència de transparència de la gestió pública va ser només una moda. Tot i les lleis, el declivi a la pràctica és imparable sobre tot a l'ambit local. Si bé és cert que estem millor que fa una dècada, estem molt lluny del que podríem haver aconseguit. L'administració menorquina n'és un bon exemple.

Amb l'arribada, el 2015, de la "nova política" visualitzada amb la irrupció de Podem al panorama espanyol, tot l'escenari va canviar. Els actors polítics van evolucionar i, de sobte, hi havia un consens: calia obrir les portes de les institucions. La ciutadania exigia la fiscalització dels càrrecs públics i la transparència institucional.

A l'Ajuntament de Ciutadella, per exemple, la ja inexistent agrupació d'electors Gent x Ciutadella va assumir la 'virtual' regidoria de transparència. Virtual perquè mai, ni abans ni ara, l'Ajuntament ha tingut personal destinat a aquesta àrea. No obstant això, amb l'ajuda dels programes de joves qualificats i la voluntat de qui subscriu aquest article —responsable de transparència del 2015 al 2023—, vam aconseguir elevar Ciutadella fins a ser considerat l'Ajuntament més transparent de Balears i el sisè de l'Estat espanyol.

No érem una excepció a Menorca. A Maó, la feina de Jordi Tutzó —avui encara regidor a l'oposició— va situar Maó com un referent notable en transparència. Al Consell de Menorca, Cristina Gómez va creure fermament en la necessitat de la transparència de les institucions i va promoure la seva aplicació amb convicció.

El declivi de la transparència a Ciutadella

Recorden els pressupostos participatius? A Sant Lluís, Joan Pons també va ser capdavanter en aquest aspecte. I què ha passat amb la rendició de comptes i la participació ciutadana? Tant se val si governa l'esquerra o la dreta.

A Ciutadella, un any de govern del Partit Popular ha significat una clara minva en la transparència institucional. Avui, la web de l'Ajuntament, pel que fa a informació pública, dades sobre la gestió municipal, fiscalització dels regidors, etc., ofereix la imatge d'una estructura abandonada. Les dades ja no s'actualitzen.

Els regidors no tenen agenda. La informació sobre dietes i viatges és inexistent. La informació econòmica es limita a complir l'expedient, però ningú ja no considera que seria una bona idea proporcionar dades més detallades, com l'estat d'execució del pressupost. I així podríem seguir gairebé infinitament. De fet, fa mal als ulls que la web de l'Ajuntament encara mostri un 85% de puntuació que Dyntra va atorgar en matèria de transparència, quan l'última auditoria de l'empresa la situa en un 42%. Però, per deixadesa o per confusió, el cert és que l'Ajuntament no ha canviat la puntuació.

És evident que els nous gestors de l'Ajuntament tenen poca o cap responsabilitat en aquest retrocés. Però farà bé Pere Fiol, que ha assumit la regidoria de transparència, en donar un cop de puny sobre la taula i apostar per retornar la institució a uns nivells dignes i lògics en matèria d'informació pública. D'acord amb el que s'espera d'un govern progressista, tal com va succeir entre 2015-2023.

L'autonomia local

No val justificar-se, per exemple, dient que l'Oficina Anticorrupció de les Illes Balears ha estat eliminada pel Partit Popular (cosa que és certa) i que aquest és el motiu real per no publicar documents com les declaracions d'IRPF dels regidors, les declaracions d'incompatibilitat, i altres elements essencials per a la fiscalització dels càrrecs públics.

El 2015, l'Oficina Anticorrupció no existia, i a l'Ajuntament, per voluntat pròpia, vam publicar tota aquesta informació. Els regidors del PSOE, PSM i Gent x Ciutadella ho van fer. Evidentment, ni el Partit Popular ni UPCM ho van fer.

És només un exemple de l'autonomia i capacitat d'actuar que té l'Ajuntament si hi ha voluntat política.

No podem acceptar aquella afirmació de fa uns mesos, al Ple de l'Ajuntament, quan el govern del Partit Popular va replicar a una moció del PSOE contra la falta de transparència. Diria que va ser la batlessa del PP qui va dir: "No ens acusin de falta de transparència, els regidors d'aquest ajuntament són els més transparents; estan disponibles telefònicament i, si la gent els pregunta pel carrer sobre l'estat de les coses (obres...), ells els expliquen." (sic).

No, no era això la transparència.

Prenguin nota, per favor, els nous gestors de l'Ajuntament.